Teaming

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neo. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’agost del 2014

El Neo ha estat malalt

L'altre dia el Neo va caure una mica malalt però ara ja està recuperat gairebé del tot. Els gats en general es mengen molt pèl per que es netegen a base de llepar-se. Això els fa engolir molt pèl que els fa nosa a l'estómac i el treuen vomitant si poden. El Neo però, no és un gat que vomiti gaire sovint. Per això quan l'altre dia va començar a vomitar més d'un cop al dia em va posar en alerta.
Vaig començar a observar que es rascava molt i es llepava encara més. I el pèl li queia molt també. Com que li queia tant i es llepava tant, suposo que es menjava una quantitat de pèl excessiva i això el feia vomitar més del que és habitual en ell. Degut a la pèrdua de nutrients durant un parell de dies, el pobre es va quedar ben fluix. I degut a rascar-se tant es va fer petits espais sense pèl al cap, alguns inclús amb ferida. Estic segur que el seu company, el Potter ho notava.  No es movia del seu costat, li feia companyia i el deixava en pau, no l'emprenyava com és habitual.


En resum, els símptomes eren:
  • Vòmits freqüents
  • Rascar-se de forma compulsivament i excessiva.
  • Caiguda excessiva de pèl
  • Afebliment
  • Ferides i espais sense pèl al cap.
  • La gana no la va perdre però no li quedava gaire a l'estómac.
  • Feia pipi i popo de forma normal.
Al tercer dia va remetre. Va deixar de rascar-se compulsivament, tot i que es continuava llepant. El pèl ja no li queia tant. En conseqüència també va deixar de vomitar. Va quedar afeblit això si, però unes bones racions de tonyina el va ajudar a recuperar forces.
Però quina n'era la causa de tot això? Suposem que ha estat una reacció al·lèrgica, el problema és que no sabem a que. Pot ser que li hagi picat algun bitxo, fins i tot un simple mosquit. O hagi menjat quelcom que s'ha trobat que li ha provocat aquesta reacció. És un gat propens a rosegar tot alló que troba. El veterinari em va receptar una mica de cortisona per a nens en dosis molt reduïdes per a acabar de desinflamar. Fins ahir encara es llepava una mica més del que és habitual. Avui ja no és llepa.
No us confieu. Jo no vaig poder anar al veterinari fins al quart dia per que li va començar el primer dia del pont del 15 d'agost, i tampoc era com per anar d'urgències. Suposo que si dura més dies ja podria ser quelcom més seriós.

Ara ja està completament recuperat! 

Salut!!

dimecres, 8 de desembre del 2010

Quan el Neo s'escapa

De vegades, quan obro la porta del pis, i el Neo està aprop, se m'escapa. Per jugar o per curiositat, se'n va corrent escales amunt (per sort) cap a les golfes. Llavors pujo a buscar-lo i comença el joc. Ell m'espera a dalt de tot però just a la voreta de les escales. I just quan jo faig el darrer pas per agafar-lo, ell baixa corrent les escales. És curiós perque ho calcula amb molta precisió. De vegades he probat de fer el darrer pas molt lentament, però ell espera amb sang freda fins que veu clar que m'agafarà a contrapeu. Només llavors baixa les escales a pas per graó. Impossible d'agafar.
Quan arriva al pis, repeteix el procés a la inversa. M'espera i quan faig el darrer pas puja escales amunt un altre cop. I au, torna cap amunt. De vegades, penso que tot plegat recorda una mica a les persecucions de Benny Hill. Així podriem estar una bona estona. Finalment l'agafo al vol en alguna ocasió en les que puja o baixa o el venç la curiositat a dalt a les golfes i allí l'agafo fàcilment, doncs és un cul de sac. I quan l'agafo se m'arrapa fort i el porto cap a casa, tot pregant perque no surti cap veí. Perque si surt se m'alteraria i això faria que se m'espantés i se'm tornés a escapar o, de la por , se m'arraparia com una paparra clavant-me totes les ungles a l'esquena.
Finalment obro la porta del pis i el "deposito" a dins, i ell salta tot orgullós i content d'haver fet la entremaliadura del dia.