De vegades, quan obro la porta del pis, i el Neo està aprop, se m'escapa. Per jugar o per curiositat, se'n va corrent escales amunt (per sort) cap a les golfes. Llavors pujo a buscar-lo i comença el joc. Ell m'espera a dalt de tot però just a la voreta de les escales. I just quan jo faig el darrer pas per agafar-lo, ell baixa corrent les escales. És curiós perque ho calcula amb molta precisió. De vegades he probat de fer el darrer pas molt lentament, però ell espera amb sang freda fins que veu clar que m'agafarà a contrapeu. Només llavors baixa les escales a pas per graó. Impossible d'agafar.
Quan arriva al pis, repeteix el procés a la inversa. M'espera i quan faig el darrer pas puja escales amunt un altre cop. I au, torna cap amunt. De vegades, penso que tot plegat recorda una mica a les persecucions de Benny Hill. Així podriem estar una bona estona. Finalment l'agafo al vol en alguna ocasió en les que puja o baixa o el venç la curiositat a dalt a les golfes i allí l'agafo fàcilment, doncs és un cul de sac. I quan l'agafo se m'arrapa fort i el porto cap a casa, tot pregant perque no surti cap veí. Perque si surt se m'alteraria i això faria que se m'espantés i se'm tornés a escapar o, de la por , se m'arraparia com una paparra clavant-me totes les ungles a l'esquena.
Finalment obro la porta del pis i el "deposito" a dins, i ell salta tot orgullós i content d'haver fet la entremaliadura del dia.
Quan arriva al pis, repeteix el procés a la inversa. M'espera i quan faig el darrer pas puja escales amunt un altre cop. I au, torna cap amunt. De vegades, penso que tot plegat recorda una mica a les persecucions de Benny Hill. Així podriem estar una bona estona. Finalment l'agafo al vol en alguna ocasió en les que puja o baixa o el venç la curiositat a dalt a les golfes i allí l'agafo fàcilment, doncs és un cul de sac. I quan l'agafo se m'arrapa fort i el porto cap a casa, tot pregant perque no surti cap veí. Perque si surt se m'alteraria i això faria que se m'espantés i se'm tornés a escapar o, de la por , se m'arraparia com una paparra clavant-me totes les ungles a l'esquena.
Finalment obro la porta del pis i el "deposito" a dins, i ell salta tot orgullós i content d'haver fet la entremaliadura del dia.
