Potter paracaigudista

L'altre dia el Potter gairebé es mata. Va caure del balcó dalt baix. Per sort no hem de lamentar danys majors. Menys mal que visc en un 2on. pis i menys mal que al pis de baix tenien el toldo obert que li va servir per atenuar la caiguda. Tot i així, fins al terra hi resten 4 metres ben bons. Diuen que a partir de certa alçada és més probable que un gat sobrevisqui, doncs tenen temps de col·locar-se bé en previsió del cop, que si és massa baix i no els dona temps és pitjor.  Potser si hagués estat un primer pis s'hauria mort. És veu que quan el gat nota l'acceleració de la caiguda, adopta una postura encongida amb les potes estirades que al arribar al terra li permet esmorteir l'efecte de l'impacte. Però el més curiós és que el gat dedueix la distància que li falta per arribar a terra utilitzant les celles i els bigots i els òrgans tàctils ubicats als voltant dels membres posteriors, que l'indiquen lo lluny que està del terra per ajustar el seu balanç. (Com hauran descobert això? Quants gats han llençat al buit?) Aquesta manera d'actuar dels gats enfront les caigudes des de grans alçades és coneguda com el síndrome del gat paracaigudista. No vaig presenciar si el Potter va tenir temps d'executar aquesta maniobra acrobàtica en l'aire però en principi no s'ha fet res. El primer dia es llepava amb freqüència les potes i té una rascada al morro, però camina amb normalitat i salta sense problemes. Això si, es va espantar de valent. Es va quedar tot arrupit en un racó a la pared. Per sort tampoc va marxar.

Si, l'esdeveniment més temut ha succeït. Desconec si va ser un intent de suïcidi, però no ho crec, em sembla que viu bastant feliç. Tampoc crec que el Neo l'empenyés, tot i que, he de reconèixer que el Potter és un gat cabró, el Neo és massa bona peça com per a cometre intent d'assassinat. Evidentment, la culpable de sempre, la CURIOSITAT. Aquesta malvada és l'arxi-enemiga dels gats. Sempre és al darrera dels pitjors accidents que poden tenir. Si jo hagués de fer una pel·lícula com "Destí Final" per a gats, ho tindria molt clar. Hi hauria frases com 'No és pot enganyar a la Curiositat”.

Així doncs la Curiositat el va picar i el va atreure a l'altre costat de la barana del balcó, on evidentment, no hi havia res més que el buit. I és que, per molt perillós que sigui l'escenari, la Curiositat els atreu com una sirena als mariners i els fa cometre les imprudències més impensables. És tan poderosa! Els fa vèncer la por i mira que són ben porucs. Ja podria haver un precipici ple de lava bullint a sota i un pont a punt de trencar-se, que si els pica la Curiositat ells passarien a xafardejar el que hi hagués mes enllà. Però com evitar que els piqui? No hi ha cap crema anti-picades d'aquest tipus. No és possible impedir que entri a casa per molt que et tanquis. Per on entra? com els pica?. Jo més aviat crec que és un virus que es transmet de generació en generació doncs la tenen a dins des que naixen. Es podria anomenar SICH. Sindrome de Curiositat Heretada. 

Tampoc hi ha cap vacuna ni s'ha descobert de moment. Podríem dir que L'ESCARMENT és un pal·liatiu. Però no te us efectes de gaire durada. Doncs en un principi si resulta efectiu però els efectes desapareixen en poques hores.

Un altre element en la lluita contra aquesta malaltia és la PREVENCIÓ. Però compte, doncs és una arma de doble fil. De vegades com més elements o barreres físiques afegeixes a la Prevenció més augmenta l'efecte de la Curiositat. En el meu cas per exemple, la part de dalt de la barana del balcó constava de dues barres metàl·liques prou distanciades com per a que el gat es passegés impunement per entre elles. Per evitar-ho, vaig ficar una xarxa de plàstic que cobria aquestes dues barres. Aquesta xarxa permetia que el gat no passés a la part exterior de la barana, però al mateix temps, va ser l'element que va permetre al gat pujar fins a dalt i baixar per la part de fora. Molt de compte amb la Prevenció. Pot ser una filla de puta enlloc d'un aliada.

Sabeu que, a la fi, l'únic que serveix són les vides de que disposen els gats. Com sabeu en tenen 7 de vides. Ara, al Potter n'hi queden 6.

Alguns trucs que he après amb l'experiència

Ja hem corregireu els que teniu gats si la vostra experiència contradiu la meva, però aquests són alguns trucs que he aprés (a base de cometre errors):

Si teniu un gat amb tendències cleptòmanes (com és el meu cas) i l'enganxeu "con las manos en la masa" (ó més ben dit les urpes), a part de la reprimenda inevitable, fixeu-vos com, tan si torneu l'objecte robat al seu lloc o el canvieu, ell s'hi fixa. Segueix l'objecte amb la vista i memoritza on el deixeu. Hores desprès, quan en tingui l'ocasió un altre cop, anirà a per ell. Si no voleu que us desaparegui, guardeu-lo en un lloc segur ó us el prendrà. Us ho dic per experiència...

Si no vols que el gat puji a sobre d'una taula, omple-la de coses. El gat, encara que no ho sembli, és cuidadós, i no li agrada caminar per sobre de segons que, com ara un teclat o un comandament a distància. Si no veu clar un camí despejat no pujarà. Això no vol dir ni una o dues coses, ni tampoc abarrotat de coses. S'ha de trobar el punt just. Si només hi ha un parell de coses, hi pujarà sense problemes, i si són prou petites o rodolen probablement les farà caure a terra. I si esta ple fins a vessar, com ara de papers, hi passarà per sobre amb total impunitat. Però si des de terra veu sobresortir algun objecte, simplement es recolçarà amb les dues potes per xafardejar que hi ha

Amagueu els cables!!!. En la mesura de lo possible, amagueu, oculteu tota mena de cables susceptibles d'èsser mossegats. Ara bé, no els oculteu de forma que quedi una part visible i que faci gràcia estirar. Si no ha de ser possible la total ocultació deixeu-ho estar. És més atraient un cable mig amagat, que un cable completament a la vista. En el meu cas, com estan tan acostumats a veure cablejats amunt i avall ja no en fan ni cas.

Dedicar un temps cada dia a jugar amb el gat. Lligat amb el tema dels cables, la mesura més adequada per a que no us rosseguin els cables és la prevenció, i això és extensible a tot. I la prevenció consisteix en dedicar un temps al dia a "manteniment" del gat. Això consisteix en fer-lo jugar amb alguna joguina seva. El gat necessita entrenar-se i treure el seu instint o sigui caçar, si no, no seria un gat. Hi heu de dedicar un temps al dia si no, es distreurà ell sòl amb el que trobi a l'abast i probablement no us agradi la seva elecció.

Sigueu ordenats. Guardeu tot el que no voleu que estigui al seu abast. Creieu-me, ho he aprés a base de pals.... Novament, el perill és minimitza complint la regla anterior, però tampoc és infalible.

Deixeu un esquer per sobre de la taula. Això és, quelcom que no us importi que el gat pugui agafar, trencar o amagar. És pensarà que ha estat molt llest, que ha dut a terme la operació del dia en endur-se el tros de plàstic de sobre de la taula. El seu ego de gat és veurà reforçat i el vostre boligraf de just al costat probablement es salvarà. Nota: Aquest esquer té una caducitat d'unes hores. Administreu-lo amb seny. No us confieu.