tira còmica

Veterinaris australians

Si us agrada el programa "Veterinaris" de TV3 us recomano un programa que fan cada dia i que seria el seu equivalent australià. Aquí l'hi han ficat el nom de "Veterinario al rescate" i en fan 3 episodis cada dia a les 13:45 a la cadena Energy. És un pèl més dramàtic que "Veterinaris", en el sentit de que es fan durar més cada cas, amb contínues interrupcions i tal vegada hi posen més pa que formatge. Però tot i així és força interessant. Cada dia fan 3 episodis seguits, o sigui, un empatx per a la sensibilitat. 

Realment el programa en origen es diu "Bondi Vet".  Segueix la vida del veterinari doctor Chris Brown a la seva clínica veterinaria establerta a Sydney i de la veterinària d'emergencia doctora Lisa Chimes. Cada episodi consta de 3 casos que van tractant entre tots els membres de l'equip. 

Un apunt per a les dones que potser us interessa. Crec que el doctor Chris Brown és el perfecte tio bo, físicament em recorda a Dexter (ros, catxes), i de caràcter és molt sensible, divertit i valent. Però no em feu gaire cas doncs el meu criteri hetero no té massa valor en aquest aspecte. Ara, no dec anar massa desencaminat ja que, l'altre dia en un episodi va entrar un client a la consulta oferint al doctor una cita amb la seva filla, que n'havia quedat enamorada en una visita anterior.

Dit això, si us interessa els cassos veterinaris, aquest és el vostre programa. Pel que he anat podent veure, Austràlia no és massa bon lloc per a tenir-hi una mascota. Molts dels problemes són deguts a picades de serps enormes o paparres. De tant en quant fa alguna visita al zoo a veure caimans i d'altres animals de la fauna local. 

El Neo ha estat malalt

L'altre dia el Neo va caure una mica malalt però ara ja està recuperat gairebé del tot. Els gats en general es mengen molt pèl per que es netegen a base de llepar-se. Això els fa engolir molt pèl que els fa nosa a l'estómac i el treuen vomitant si poden. El Neo però, no és un gat que vomiti gaire sovint. Per això quan l'altre dia va començar a vomitar més d'un cop al dia em va posar en alerta.

Vaig començar a observar que es rascava molt i es llepava encara més. I el pèl li queia molt també. Com que li queia tant i es llepava tant, suposo que es menjava una quantitat de pèl excessiva i això el feia vomitar més del que és habitual en ell. Degut a la pèrdua de nutrients durant un parell de dies, el pobre es va quedar ben fluix. I degut a rascar-se tant es va fer petits espais sense pèl al cap, alguns inclús amb ferida. Estic segur que el seu company, el Potter ho notava.  No es movia del seu costat, li feia companyia i el deixava en pau, no l'emprenyava com és habitual.


En resum, els símptomes eren:

• Vòmits freqüents
• Rascar-se de forma compulsivament i excessiva.
• Caiguda excessiva de pèl
• Afebliment
• Ferides i espais sense pèl al cap.
• La gana no la va perdre però no li quedava gaire a l'estómac.
• Feia pipi i popo de forma normal.

Al tercer dia va remetre. Va deixar de rascar-se compulsivament, tot i que es continuava llepant. El pèl ja no li queia tant. En conseqüència també va deixar de vomitar. Va quedar afeblit això si, però unes bones racions de tonyina el va ajudar a recuperar forces.

Però quina n'era la causa de tot això? Suposem que ha estat una reacció al·lèrgica, el problema és que no sabem a que. Pot ser que li hagi picat algun bitxo, fins i tot un simple mosquit. O hagi menjat quelcom que s'ha trobat que li ha provocat aquesta reacció. És un gat propens a rosegar tot alló que troba. El veterinari em va receptar una mica de cortisona per a nens en dosis molt reduïdes per a acabar de desinflamar. Fins ahir encara es llepava una mica més del que és habitual. Avui ja no és llepa.

No us confieu. Jo no vaig poder anar al veterinari fins al quart dia per que li va començar el primer dia del pont del 15 d'agost, i tampoc era com per anar d'urgències. Suposo que si dura més dies ja podria ser quelcom més seriós.

Ara ja està completament recuperat! 

Salut!!